Els clàssics com a eina educativa

La vigència dels clàssics no es basa en la seva antiguitat, sinó en la seva capacitat per continuar dialogant amb la vida dels estudiants. Des de la Manxa fins a Burgos, Don Quijote i el Cid obren portes a temes que avui importen: identitat, justícia, ideals, responsabilitat, poder, empatia o desigualtat.

«Els clàssics, si no es llegeixen a l’escola, no es llegeixen enlloc».

Aquesta afirmació de Sánchez Aguilar resumeix una realitat que el professorat coneix bé: sense mediació escolar, molts llibres fonamentals no arribarien mai a les mans dels lectors joves. D’aquí la importància de comptar amb adaptacions actuals que respectin l’essència dels textos, però que resultin accessibles per a un alumnat que ja no comparteix ni el llenguatge ni el context dels segles XI o XVII.

Escolta l’autor: entrevista completa a YouTube i Spotify

Si vols aprofundir en les idees de l’autor sobre literatura, adaptació i aula, et recomanem dedicar uns minuts a l’entrevista completa. És un recurs excel·lent per al claustre o com a punt de partida per a un seminari de formació interna.

També pots escoltar la conversa al pòdcast Entre líneas de Vicens Vives a aquest episodi de Spotify.

Adaptar és bastir un pont: claredat, empatia i respecte

Lluny d’entendre l’adaptació com una simple retallada, Agustín Sánchez Aguilar la concep com un acte de traducció cultural. L’objectiu no és “simplificar” l’obra, sinó fer-la llegible i significativa sense perdre’n la profunditat.

«L’adaptació és un pont entre un autor i un lector que ha quedat despenjat».

Aquest pont —construït amb rigor, sensibilitat i atenció al lector real— permet que aquests clàssics continuïn respirant a l’aula. A Don Quijote, la prosa s’agilitza sense renunciar a la ironia ni a la humanitat del personatge; a La leyenda del Cid, els episodis històrics i llegendaris es reescriuen en capítols breus i escenes emocionals que permeten treballar valors com l’honor, el lideratge o la justícia.

Lectura, esforç i pensament crític: què hi guanyen els teus alumnes

En un context en què competeixen pantalles, notificacions i continguts breus, la lectura prolongada continua sent una activitat exigent. Sánchez Aguilar recorda que llegir requereix un esforç considerable, però que aquest esforç es tradueix en beneficis decisius per al desenvolupament de l’alumnat.

«La lectura de ficció millora la imaginació i ens permet mirar la nostra vida des de fora».

Treballar els clàssics ajuda a desenvolupar competències clau: comprensió profunda, anàlisi, debat, pensament crític i connexió entre literatura i actualitat.

Don Quijote i el Cid: dues figures que continuen parlant del present

Don Quijote: l’idealisme necessari

«El Quijote és una obra sobre què faig amb la meva vida… algú que arriba als 50 anys sentint que no ha estat rellevant i decideix fer alguna cosa rellevant».

Aquesta lectura permet obrir debats sobre frustració, identitat, somnis personals, igualtat o compromís social. El personatge continua generant converses molt actuals.

«Ell es preocupa per allò que avui anomenem violència de gènere i per la igualtat d’oportunitats».

El Cid: humanitat, lideratge i ètica

A La leyenda del Cid, el professorat hi trobarà una obra que combina èpica i sensibilitat. El Cid no és només un heroi, sinó també espòs, pare i líder. Cada episodi —l’honor, la justícia, el poder, l’exili o la relació amb Jimena— ofereix oportunitats didàctiques potents.

Per què aquestes adaptacions funcionen a l’aula

• Capítols breus i narració àgil.
• Llenguatge clar però literari.
• Notes i activitats contextualitzades.
• Il·lustracions expressives.
• Ponts culturals amb temes actuals.
• Versatilitat per a projectes i plans de lectura.

Tornar als clàssics no és mirar enrere, sinó oferir a l’alumnat una brúixola cultural i emocional que continua sent valuosa per comprendre el món. Aquestes adaptacions de Vicens Vives són un pont actual, sòlid i pedagògic per treballar dues obres essencials a qualsevol aula que valori la literatura i l’educació humanista.