La temporada d’incendis ha començat aviat i amb virulència. A Castelló o a Astúries el foc ha arrasat ja amb milers d’hectàrees de bosc. Al mateix temps, la sequera que pateix el país ha empitjorat els darrers mesos.

Què està passant

Catalunya ha patit durant els 3 primers mesos de l’any 475 incendis, les pitjors dades de l’última dècada. Les xifren baten rècords, però no són una excepció sinó una tendència. Les altes temperatures i la sequera a les àrees forestals fan que l’amenaça del foc sigui cada vegada més llarga.

L’hivern ha estat càlid, amb temperatures per sobre de la mitjana en la major part del territori, i especialment sec a dos terços del territori. El dèficit de pluges continua durant la primavera, la qual cosa ha empitjorat la sequera que pateix el país. En quinze comarques aquesta situació de sequera es troba en fase d’excepcionalitat i les reserves dels embassaments catalans es troben a un 26% de la seua capacitat.

Situa’t: una mica de context

El caràcter irregular de les pluges a Catalunya (s’alternen llargs períodes d’absència i episodis de pluges torrencials) fa que sigui especialment vulnerable a les sequeres. Les dues últimes (2006- 2008 i 2017-2018) es van resoldre amb primaveres plujoses.

Actualment ens trobem en una situació de sequera prolongada, agreujada per temperatures extremes i unes previsions que apunten a una primavera més seca del normal. Parlem de sequera meteorològica quan les pluges són inferiors a la mitjana i de sequera hidrològica quan la reserva dels embassaments és molt escassa.

D’aquí deriven la sequera agrària, que afecta els cultius, i la socioeconòmica, que impacta en la societat i l’economia. Finalment, la sequera ecològica danya els espais naturals. Després de la sequera ve l’aridesa, la manca estructural d’aigua.

Quin és el seu impacte

La sequera i la calor augmenten el risc de grans incendis forestals, amb greus conseqüències: persones mortes, pèrdua de béns, desallotjaments i milers d’hectàrees de bosc perdudes. L’escassetat d’aigua perjudica també la ramaderia i l’agricultura, on no sols perillen les collites sinó la vida dels propis arbres, i té efectes devastadors en espais naturals.

La sequera impacta en l’economia i la vida de les persones, perquè exigeix mesures contundents. És el cas de Catalunya, que el 6 de març va declarar en algunes zones l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica.

6 milions de persones viuen amb restriccions com la prohibició de regar zones verdes o omplir piscines o limitacions al consum domèstic, agrícola o industrial. El canvi climàtic provoca sequeres cada vegada més freqüents, llargues i intenses.

La ciència i l’ecologia són categòriques: no podem continuar consumint aigua com fins ara. S’ha d’estalviar i reutilitzar, especialment en el sector agrari, responsable del 80% del consum hídric.

Compartir: