Antonio Machado és, juntament amb Juan Ramón Jiménez, Pío Baroja i Miguel d’Unamuno, un dels grans representants de l’anomenada Generació del 98, i un dels més destacats i influents poetes espanyols. Molts dels seus versos formen part ja de l’imaginari col·lectiu, a vegades a través de les versions musicades que els han dedicat Joan Manuel Serrat o Paco Ibáñez.

Nascut a Sevilla el 1875, Machado va ser un home de profunda sensibilitat poètica i social, modest i humil, i que sempre va defugir els grans honors. Encara que va passar un temps a París, on va travar amistat amb el gran poeta modernista Rubén Darío, la seva vida està molt lligada a Espanya, als seus paisatges i a la seva gent, que travessen una vegada i una altra els seus escrits. La seva poesia, inscrita en part en els corrents simbolista i modernista, destaca per la seva senzillesa, pel seu marcat essencialisme i per la consciència constant del pas del temps.

Per a homenatjar-lo en l’aniversari de la seva mort, ocorreguda el 22 de febrer de 1939 a Cotlliure, camí a l’exili després de la Guerra Civil, us proposem algunes activitats didàctiques per treballar l’obra d’aquest enorme poeta en classe.

Antonio Machado: proposta didàctica

Introducció: Visualització del documental “Antonio Machado. Los días azules”

“Estos días azules y este flor de la infancia”: aquest és l’últim vers que Antonio Machado va escriure abans de morir de pneumònia en una pensió de Cotlliure i que el seu germà José va trobar en la seva butxaca.

D’aquest vers va prendre Laura Hojman el títol del seu documental Los días azules, que recorre la biografia de Machado a través d’alguns dels llocs en els quals va viure Machado, i que compta amb les intervencions dels escriptors Antonio Muñoz Molina, Ian Gibson, Luís García Montero o Elvira Lindo, entre d’altres. Es tracta d’una excel·lent porta d’entrada a l’obra del poeta, tenint en compte l’enorme pes que hi juga la seva biografia. Actualment, el documental pot trobar-se en la plataforma Filmin.

El paisatge

El paisatge juga un paper fonamental en l’obra d’Antonio Machado. El paisatge és per a ell una experiència estètica, definida pel seu contrast cromàtic, però també una vinculació amb la terra i la pàtria, i també un estat de l’ànima. El paisatge és allò essencial, estàtic, quelcom que no canvia i que s’oposa al curs de la història i a la decadència, i en definitiva a la corrupció del temps. Sintetitza, així, alguns dels principals temes machadianos, i en aquest sentit és un element molt interessant de comentar en classe. Pregunta’ls als teus estudiants què evoquen els paisatges que aneu trobant en els poemes de Machado i quina importància creuen que tenen en su poesía y en su cosmovisión.

El camí

El camí és un altre element recurrent en la poesia d’Antonio Machado. Els camins poden indicar transició, però també vies d’exploració del propi ser i de la pròpia intimitat, a vegades dures i complicades (“caminos laberínticos, sendas tortuosas”). Però poden ser també els camins del nostre transcórrer, de les nostres decisions i de les nostres vivències (“caminante, no hay camino, / se hace camino al andar”), marcades pel pas del temps (“y al volver la vista atrás / se ve la senda que nunca / se ha de volver a pisar”). Analitza totes aquestes aparicions amb els teus alumnes, i planteja què significa el camí en cada cas. Intenta extreure d’ells les interpretacions que aquí hem resumit i altres que puguin ocórrer-se’ls a ells. Mostra’ls que Machado a vegades es refereix a l’home com a “caminant”, i reflexioneu sobre què es troba, segons Machado, aquest caminant en el seu camí. L’anàlisi d’aquest símbol tan potent els donarà pistes per entendre millor la poesia machadiana.

Apòcrifs

A mesura que passaren els anys, Antonio Machado va anar progressivament abandonant la senda modernista i simbolista i incorporant a la seva poesia un interès cada vegada més accentuat per la filosofia. La introducció d’aquestes noves inquietuds en la seva obra suposa un punt d’inflexió que cristal·litza en la creació d’una sèrie de personatges, els apòcrifs, per als qui Machado va inventar una biografia i un caràcter particular, i a través dels quals va poder expressar algunes de les seves idees. Els apòcrifs més significatius són Juan de Mairena i Abel Martín.

Aquests personatges presenten una doble condició: d’una banda són via d’expressió d’un pensament propi que no arriba a trobar sortida en la resta de l’obra machadiana; però de l’altre, són una estratègia d’allunyament respecte a tot allò enunciat. Observar els poemes o textos dels apòcrifs i fer hipòtesis sobre els motius d’aquesta dualitat pot donar lloc a un interessant debat a la classe.

Principals temes machadians

Hem parlat dels paisatges i del camí, però la poètica d’Antonio Machado està travessada per un gran nombre de símbols igual d’importants: la infància, l’amor, el pas del temps, la cerca d’un ideal, la ironia… Proposa als teus alumnes alguns d’aquests temes i demana’ls que busquin en l’antologia de la seva poesia un exemple per a cadascun d’ells. També pot tractar-se de temes biogràfics: la infància a Sevilla, la joventut a Castella, la mort de Leonor, el romanç amb Guiomar, la seva visió política, la Guerra Civil, etc.

Influències i llegat

Per descomptat, l’art mai és una manifestació cultural aïllada, sinó que qualsevol expressió artística és sempre deutora d’una infinitat d’influències, i al seu torn, si adquireix rellevància cultural, és molt probable que aquesta expressió marqui produccions posteriors. En el cas de Machado, això és un fet incontestable. Per això, una activitat interessant és rastrejar els antecedents de Machado en un poeta tan important per a la seva generació com ho va ser Gustavo Adolfo Bécquer, i intentar identificar la seva influència en alguns poemes de Blas d’Otero (per exemple, “Paraules reunides per a Antonio Machado”) o José Hierro (“Cimera”).

Si vols, incita’ls a què busquin informació ells mateixos sobre quins poetes van influir més a Machado, i a quins va influenciar ell. Poden exposar les seves troballes davant la resta de la classe.

Projecte final: Un Lapbook d’Antonio Machado

Per a tancar l’estudi de l’obra d’Antonio Machado, et proposem la realització en grup d’un lapbook o mural amb elements desplegables sobre el poeta sevillà. Per a realitzar-ho, poden aprofitar la informació que han reunit en les activitats anteriors. Si no saben en què consisteix un lapbook, mostra’ls alguns exemples a Google, i a partir d’aquí deixa que la seva imaginació voli. Poden incorporar per exemple desplegables que anunciïn els temes plantejats més amunt (infància, camí, paisatge, etc.) i que en ser estesos mostrin un poema que l’abordi, però aquesta és només una opció! Deixa que et sorprenguin amb les seves propostes, a veure què en surt!

Esperem que aquestes idees per a treballar l’obra d’Antonio Machado t’hagin agradat. Si vols més idees, no et perdis les propostes didàctiques Molière, el poder de la sàtira, La Ilíada i l’Odissea: un descobriment apassionant i Moby Dick: el simbolisme d’una revenja.

Compartir: