La pràctica musical està relacionada amb el desenvolupament cognitiu, social i emocional. Per això, els experts als quals hem preguntat tenen molt clar que la música a l’aula té molts beneficis i no hauria de qüestionar-se la seva presència a l’aula. Aquestes són les seves opinions:

Maria Eugènia Arús Leita

Pianista i compositora. Professora de la facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.

Es treuen les cadires, s’arraconen les taules, canvia l’espai, apareixen instruments musicals, sona la música… L’atenció es renova i el pensament artístic s’activa.

Sí, l’educació i/o experiència musical a l’escola és imprescindible. A través de l’educació musical descobrim l’art, escoltem de manera creativa, percebem a través del moviment el món sonor que ens envolta, captem l’emoció d’un producte i la del seu creador o intèrpret i així mateix comprenem l’abstracte.

Tampoc podem oblidar que aprenem a conèixer-nos, ja que ens situem en les arts del temps on la reacció, l’execució i planificació dels actes es troben sotmesos al temps i vinculats fortament a l’emoció.  Progressem sense adonar-nos la nostra sociabilitat, descobrim altres cultures i la pròpia, desenvolupem la nostra sensibilitat i experimentem estèticament el món, practiquem processos creatius, ens comuniquem de manera artística, exercitem el pensament crític i, perquè no dir-ho, aprenem a “ser”.

Existeix alguna forma més completa d’aprendre, desenvolupar-se i créixer? Per favor, situem l’educació musical i artística a l’escola en el lloc que es mereix i avancem!

Josep Alsina Masmitjà

Professor de Didàctica de la Música a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i vicedegà de Qualitat, Transferència i Relació amb la Societat.

En l’aprenentatge de la vida i per a la vida, la qual cosa anomenem competencial, s’activen molts aspectes relacionats amb la cognició però també s’activen altres dimensions com les habilitats, els valors, les emocions… La música, com deia Small, és celebració i connexió social. Quina societat seríem sense aquests factors? Quina societat volem?

És important que la música, i sobretot des de la perspectiva de fer música en conjunt, estigui present a l’aula perquè connecta una de les nostres parts emocionalment més íntimes, amb la intimitat emocional i creativa de les persones amb les quals compartim. Quan estem en aquesta situació, estem celebrant i socialment connectats. Només fa falta mirar als ulls del nen, del jove o de l’adult que canta.

Però a més, situant-nos al marge d’estàndards i de rànquings, la música en general i l’educació musical en particular, potencien allò que més anhelem en l’àmbit dels professionals de l’educació; donar cabuda a diferents maneres d’aprendre atenent la diversitat d’estils d’aprenentatge, estimular la creativitat i construir un currículum basat en un desenvolupament humà complet i integral que obri oportunitats per a tothom.

Sergio Blardony

Compositor amb diversos premis internacionals i un catàleg de més de 90 obres, especialment bolcat en la relació de la música amb la paraula en un context escènic.

Jo donaria la volta a la pregunta, i la formularia així: quina és la raó per la qual la música no hauria de ser a l’aula? Amb això, d’alguna manera, vull denunciar que vivim un moment i en un país en el qual sembla que tot el que ha de veure amb l’art només pot ser observat com una manera de passar el temps o bé com una activitat que té un pes en el PIB i, per tant, ha de tenir professionals que permetin fer funcionar el mercat.

La idea de la formació com a vehicle per “construir” a l’ésser humà és alguna cosa, admetem-lo, fora del pensament dels polítics que fan les lleis. Igualment, la idea d’una cultura que “construeix” país, es troba en total crisi. Segons la situació actual, tot ha de tenir una funció, sigui en el pla econòmic (entreteniment) o en el laboral (mercat).

Des del meu punt de vista, la música, en si, des d’una perspectiva estètica (que és l’única que m’importa), no és funcional, “no serveix per a res”. No obstant això, és normal que tot aquell al qual preguntes si la música és necessària, en si mateixa, respongui “per descomptat”.

Llavors, sembla clar -com deia al principi- que no es tracta de qüestionar-se si la música ha de ser present a l’aula o no, sinó més aviat com ha de fer-se. I això excedeix amb molt aquestes línies, encara que crec fermament que, una vegada que aconseguim entendre el primer, hauria d’abordar-se, sense dilació, el segon.

També et pot l’article d’opinió de Joan Cuscó Música i creativitat en el desenvolupament cognitiu i emocional o 6 beneficis de la música en els més petits.

Compartir: