Amb la crisi sanitària que ha provocat el Covid-19 i les mesures que han pres els experts en la matèria, les nostres rutines han canviat: els nens han deixat d’anar a l’escola, moltes persones han començat a fer teletreball i les nostres sortides a l’exterior es redueixen a comprar i anar a la farmàcia.

Tot això genera incertesa. Quines activitats puc fer amb els nens? S’han de continuar fent classes? Com ho fem? Per ajudar els docents i les famílies a adaptar-se a aquesta nova situació, hem contactat amb tres experts que ens donen alguns consells. Pren nota!

Fernando Alberca

Orientador, professor i assessor educatiu.

Als docents els hi diria que fossin molt flexibles: només són útils si el que demanen en aquests dies serveix per a ajudar en un horari ocupat, distreure’s i continuar aprenent, però no si es converteixen en font d’ansietat, més preocupació o impotència, com estic observant en alumnes que m’escriuen. L’important no és seguir amb l’escola: en moments de crisis, la realitat s’imposa i l’escola es converteix (al·leluia!) en l’origen: un mitjà per ser feliç. Per això recomano la màxima flexibilitat, optimisme, alè, acompanyament afectiu i confiança, que l’alumnat es reguli els temps, perquè cada casa és un món ara més que mai.

Pel que fa a les famílies, els hi aconsellaria que aprofitessin aquest temps històric, per aprendre una nova manera de conviure i educar. Més sincera, essencial, on les normes s’humanitzen, on es limita forçosament la sobreprotecció i concretament els aconsellaria:

1. Horaris d’aixecar-se clars i exigents (a l’hora que sigui). De ficar-se al llit, una mica més tard que de costum (val amb 20 minuts per tenir sensació de festa).
2. Jugar molt i jugar diàriament si és possible a jocs de taula, tots si és possible, o per grups.
3. Horari de treballar (tasques escolars o altres aprenentatges d’entreteniments, dibuixar, etc.), almenys cada matí 3 hores i a la tarda 1.
4. Veure pel·lícules junts a la sala. Per exemple havent dinat i havent sopat. Cada vegada que triï un o una.
5. Que els fills facin una cosa divertida que mostrin als altres: un teatre, una classe d’experiments, contar acudits, un monòleg…
6. Aparcar els mòbils -en un lloc de la sala tots els dispositius junts, aprofitant que res és ja urgent ni es necessita per a comunicarse amb la família de dins de la casa- durant més de la meitat del temps en què s’està despert. Utilitzar la tecnologia per a veure coses curioses i veure a la família, ensenyant els fills les seves possibilitats.
7. Exigir que tots ajudin en les tasques domèstiques. Por fi el càstig no podrà ser “no anar a jugar a futbol”, ni “quedar-se sense sortir”, amb el que guanyarem i tornarem a l’origen del càstig: és suficient la nostra insatisfacció manifesta que ja és un càstig, i tornar a exigir-li el que hagi de fer-se de nou, amb paciència i confiança.
8. Llegir llibres si agrada i si no, llegir receptes de cuina, revistes digitals de motos…
9. No parlar del temps que falta per a la resolució: serà llarg i com més llarg sigui més educada pot resultar la família sencera. Aprofitar per a educar com es pot ser feliç, optimistes i realistes en tota circumstància, aquesta també.
10. La convivència té el seu fonament en la dignitat de tots: perquè per a ser feliç, el ca,í més curt és intentar fer feliços als que estan a casa, amb els seus defectes.

Aprendre tot això aquest dies, donaria la felicitat, i el coronavirus hauria, indiscutiblement, compensat.

María Jesús Campos Osa

Psicòloga educativa que intervé amb menors que presenten dificultats d'aprenentatge, així com amb les seves famílies, oferint pautes i recursos per al seu desenvolupament i aprenentatge.

El primer de tot és explicar als menors que ens trobem en una situació excepcional, que això no són vacances, sinó que és una situació nova a la qual tots hem d’adaptar-nos dia a dia. En relació a això, és fonamental el punt de la comunicació, que és clau entre els membres de la família, però també amb els docents. Actualment, els pares i mares són els ulls dels docents respecte a la realització de les tasques, dificultats oposades, comprensió de continguts, etc. Per aquest motiu hi ha missatges, a través de les plataformes que s’empren, informant d’aquests aspectes perquè els docents puguin prendre decisions i reorganitzar tasques, per exemple. 

Per part dels docents, és interessant que envïin missatges personalitzats als menors, dirigint-se a ells quan rebin tasques, per exemple, en el qual es valori l’esforç i treball realitzat. Per a les famílies, missatges de calma, suport i comprensió en aquesta situació, que no és senzilla per cap de les parts.

En les llars s’aconsella establir un horari de treball per als menors, acord a la seva edat, necessitats i característiques. En aquesta distribució horària cal delimitar temps de treball i temps de descans, alternant entre matèries més complexes i més senzilles o accessibles per als menors. Evidentment, això variarà segons els menors i les seves necessitats. 

També cal ser flexibles, cada dia es viuen estats emocionals diferents, es viuen situacions diferents, i cal afrontar-ho, asseure’s a parlar, analitzar el que succeeix i buscar alternatives conjuntes. 

Molt d’ànim en aquesta etapa que estem vivint tots. Recordeu tres aspectes clau, comunicació, suport i respecte.

Patricia Ramírez Loeffler

Psicòloga, escriptora, conferenciant, divulgadora en diferents mitjans de comunicació i xarxes socials.

Estar a casa confinat ens canvia per complet el que fins ara ens donava seguretat: el nostre ritme habitual i les nostres rutines. Normalment, qualsevol canvi que introduïm en la nostra vida, requereix de paciència i de temps. I precisament no som hàbils en això. Ni solem tenir paciència, ni hem tingut temps per a adaptar-nos al confinament. Així que en aquests moments necessitem:

Tornar a establir una rutina nova

En la qual s’incloguin horaris fixos per a atendre els professors en les classes virtuals. I un horari per a realitzar activitats escolars. Necessitem també un temps per a l’oci, físic i mental. No es pot sortir a entrenar ni a desfogar l’energia que tenen els nens al parc ni a practicas esport. Així que caldrà habilitar a casa un espai per a fer una mica d’exercici amb els nens. 

I tenir horaris per aixecar-se i despertar-se, menjar, dutxar-se com els tenen durant els dies de classe.

Començar a practicar tècniques de meditació.

Nens i nenes poden aprendre des de molt petits a meditar. Existeixen llibres meravellosos com a “Tranquils i atents com una granota”, que porten un cd de meditacions incorporat per a nens a partir dels 4 anys. Meditar permetrà que els nens trobin serenitat en aquests dies en el que el normal és estar nerviosos. I els ajudarà a gestionar les seves emocions.

Treballar la paciència

Aquests moments requereixen de paciència. Saber esperar és clau en la vida i està relacionat amb l’èxit professional i personal. Tenir paciència és mantenir una bona conducta mentre arriba el teu torn, mentre els altres s’asseuen a menjar en lloc de començar a menjar el primer. Saber esperar és respectar a la mare que està parlant per telèfon sense interrompre. 

Existeixen molts exemples a casa que poden ajudar-nos al fet que els nens i els adults entrenin la seva paciència.

També et pot interessar Què hem d’entendre per educació emocional? o Què es pot aconseguir amb una educació personalitzada? 

Compartir: