“Jo crec que porta alguna cosa dins de vostè de gran valor” -li diu John Keating al seu alumne Todd Anderson en una escena de Dead Poets Society (1989) abans d’empenye’l a fer un exercici poètic improvisat. Una pel·lícula entranyable que va marcar a generacions, utilitzant la poesia a l’aula com a font d’idealisme i rebel·lia.

Definir la poesia és una tasca tan vana com impossible, però el que és clar és que té a veure amb les emocions, aquest racó íntim i personal que només quan reflexionem es converteix en sentiments, i que tan difícil resulta de traduir en paraules.

Precisament treballar poesia a l’aula obre la finestra a una paleta d’emocions que es viuen amb intensitat durant l’etapa escolar. Per això les emocions han de ser el ganxo perquè descobreixin el sentit poètic que tenen tots els alumnes i alumnes.

L’amor, la nostàlgia, la mort, les injustícies… La visió poètica de la vida només ha de trobar el tema d’interès per despertar-se en cada estudiant, fet que a més l’ajudarà a descobrir coses de si mateix i coneixe’s millor, així com a donar-li ànima al món que l’envolta.

Lògicament estudiar la tècnica que fa possible la poesia és important: les figures retòriques, la mètrica, el ritme i la rima… totes les eines dels poetes i l’entrenament com a lectors; la tècnica a la qual al cap i a la fi, fa referència el seu origen etimològic (poiesis: creació).

No obstant això, per introduir la poesia a l’aula resulta més efectiu apel·lar a aquest fons poètic que tots els alumnes tenen. I amb això, fomentar la capacitat de sorpresa, de mirar el món com si fos la primera vegada.

poesia a l'aula 2

Per això, treballar la poesia a l’aula i la mirada poètica ensenya també a mirar els matisos i la profunditat de la vida, tots aquells detalls que passen desapercebuts però són tan decisius.

En definitiva, la poesia a l’aula, millor viure-la que començar a intentar definir-la. Fins i tot per intentar definir-la cal viure-la i fer poesia! Si no, llegeix alguns intents que parlen d’aquesta perspectiva diferent de la poesia sobre la realitat, que l’enriqueixen tant com la qüestionen, en la veu dels seus protagonistes:

  • Carl Sandburg (1878-1967)

“La poesia és el diari d’un animal marí que viu en la terra i espera volar per l’aire”

  • Charles Bukowski (1920-1994)

“L’essència de la poesia és una mescla d’insensatesa i fuet”

  • Federico García Lorca (1898-1936)

“Poesia és la unió de dues paraules que un mai va suposar que poguessin ajuntar-se, i que formen alguna cosa alguna cosa així com un misteri”

  • Martin Heidegger (1889-1976)

“Els poetes són aquells mortals que, cantant amb gravetat al déu del vi, senten el rastre dels déus fugits”

  • Julio Cortázar (1914-1984)

“No hi ha una definició de la poesia que a mi em convenci i sobretot que convenci a un poeta”

5 propostes per introduir la poesia a l’aula

Dèiem que és millor viure i experimentar la poesia abans que començar a intentar definir-la i analitzar-la. Però, com fer-ho? Encara que no hi hagi una fórmula magistral que es pugui aplicar sense més, t’oferim 5 propostes per viure la poesia a l’aula, amb les quals fomentaràs la creativitat sense deixar d’educar la sensibilitat.

  • Representació visual

La riquesa polisèmica del llenguatge poètic fa molt interessant activitats per fer després d’una lectura en grup. Pots proposar que busquin imatges (fotografies, dibuixos…) associades a un poema, la qual cosa incitarà al diàleg i el debat entorn de la poesia.

  • Escriptura automàtica

La poesia consisteix a jugar amb el llenguatge i el surrealisme ho va entendre com ningú. Un exercici magnífic, tan divertit com pedagògic, és el de l’escriptura automàtica seguint les instruccions de André Bretó en el seu Primer Manifest Surrealista (1924). Busca-ho en l’apartat “Composició surrealista escrita, o primer i últim doll”.

  • La resurrecció del cadàver exquisit

Seguint amb l’esperit surrealista, “El Cadàver exquisit” és un joc amb el qual els alumnes experimentaran l’esperit de la poesia a l’aula. No només es produiran extravagants associacions de conceptes i paraules, sinó que sortirà a la llum el subconscient individual i col·lectiu de la classe.

És molt fàcil d’organitzar. Consisteix a crear una cadena en la qual cadascun dels membres escriu una paraula, frase o vers, veient només el que ha escrit l’immediatament anterior. Així, la composició completa es mantindrà oculta fins al final, quan la pots llegir en veu alta per a tota la classe.

  • La música de la poesia i la poesia de la música

Descobrir la musicalitat que tanca el llenguatge és una de les maneres d’ensenyar a estimar la poesia. Fes entrar la poesia a l’aula amb cançons, com més pròximes a la sensibilitat dels estudiants millor: demana’ls que busquin, per parelles, lletres de diferents gèneres musicals.

Ja a l’aula, que les llegeixin com a poemes independents descobrint la seva musicalitat sense deixar de ser crítics, abans d’escoltar-les tots junts incorporades a les cançons.

  • Lectures orientades a la creació

Com tot artista, els poetes han llegit molta poesia abans d’escriure i han begut d’una llarga tradició amb segles d’història. Inicia als alumnes en l’art de la poesia amb lectures que estiguin associades a un tema triat prèviament o a l’estació de l’any en la qual es troben.

Per culminar amb una activitat creativa, demana’ls després que escriguin la seva, dividint l’aula per grups. A cadascun se li ha d’assignar un gènere i una forma diferent, des de sonets i cal·ligrames fins a haikus.

Com treballes tu la poesia a l’aula? Explica’ns les teves experiències!

Compartir:
FacebookTwitterLinkedIn

Sense comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *